25 Dic

TEMPS DE NADAL A CAN VOVOT

Sortadament, a Mallorca, la tradició antiquíssima (segle XIII) de “muntar un betlem” al temps de Nadal ha superat altibaixos, ha arribat fins avui i és important mantenir-la, puix, al marge del seu sentit religiós, és un element important al si de l’acerb de la cultura occidental. Per descomptat, hi havia betlems (i n’hi ha) que anaven des de molta qualitat artística fins a nivells modestíssims. Compareu els sensacionals exemplars napolitans del segle XVIII amb les humils “coves de betlem” que es treballaven a pobles mallorquins -com una que vos mostram avui.  Emperò, aquesta diversitat de valoració artística no implica que allò modest no tinga interès. Ho té, i els especialistes betlemistes consideren que, precisament, això enriqueix el món del betlem des de diverses perspectives: segons les èpoques, evolució dels models, aspectes etnográfics, concepte de l’estètica, etc.  

Els betlems tradicionals ens han arribat nodrits d’autèntiques barretges anàrquiques d’estils i procedències. Justament, aquest fenòmen que pot horroritzar els analistas puristes, és el que ens demostra que el betlem era i és quelcom de viu: incorporant continuament noves aportacions: figuretes de plàstic de fabricació no t’hi fixis, o de factura xinesa inclosa.

Com és d’esperar, a Can Vivot es conserven restes deslavassats de betlems que varen anant incorporant-se als més antics. A l’Arxiu de Can Vivot es conserven testimonis de pagaments per a “muntar i desmuntar el betlem” al llarg del segle XVIII fins mitjan del XIX: devia ser un betlem considerable. Avui dedicarem la nostra atenció a aqueixes restes que, lluny de deprimir-nos, ens han de contentar perquè ens mostra una realitat bella i anímicament sensible: el betlem corria i evolucionava amb el temps, i ha de continuar fent-ho.

Per a saber més vegeu P. de Montaner, Maria José Massot i Joana Seguí, eds., El betlem tradicional mallorquí, Palma: Ajuntament de Palma, 2005 [Rúbrica, 15], edició bilingüe català/castellà (es pot adquirir a l’Arxiu Municipal de Palma).

TIEMPO DE NAVIDAD EN CAN VIVOT

Afortunadamente, en Mallorca, la tradición antiquísima (siglo XIII) de “montar un belén” en Navidad, ha superado altibajos, ha llegado hasta hoy y es importante mantenerla, pues, al margen de su sentido religioso, es un elemento importante en el seno del acervo de la cultura occidental. Por descontado, había (y hay) belenes que fluctuaban entre mucha calidad artística y niveles modestísimos: comparad los sensacionales belenes napolitanos del siglo XVIII con las humildes “cuevas de belén” que se trabajaban en pueblos mallorquines -como la que hoy os mostramos. Pero esta diversidad de valoración artística no implica que lo modesto carezca de interés. Lo tiene, y los especialistas belenistas consideran que, precisamente, eso enriquece el mundo del belén desde diversas perspectivas: según las épocas, evolución de los modelos, aspectos etnográficos, concepto de la estética, etc. 

Los belenes tradicionales nos han llegado alimentados de auténticos barullos anárquicos de estilos y procedencias. Este fenómeno, que puede horrorizar a los analistas puristas, es el que nos demuestra que el belén es algo vivo, incorporando continuamente nuevas aportaciones: figuritas de plástico de fabricación ni se sabe dónde, o de factura china incluida.

Como es de esperar, en Can Vivot se conservan restos deslavazados de belenes que fueron incorporándose a los más antiguos. En el Arxiu de Can Vivot se conservan testimonios de pagos por “montar y desmontar el belén” a lo largo del siglo XVIII hasta mediados del XIX: debía de ser un belén considerable. Hoy dedicaremos nuestra atención a esos restos que, lejos de deprimirnos, deben contentarnos porque nos muestra una realidad bella y anímicamente sensible: el belén corría y evolucionaba con el tiempo, y debe seguir haciéndolo. 

Para saber más, consultad P. de Montaner, Maria José Massot i Joana Seguí, eds., El betlem tradicional mallorquí, Palma: Ajuntament de Palma, 2005 [Rúbrica, 15], edición bilingüe catalán/castellano (puede adquirirse en el Arxiu Municipal de Palma).

1 Taller mallorquí del mestre de les Verges Rosses. Verge amb el Nin a la Fugida a Egipte [manca l’ase]. [Manacor], segona meitat del segle XVIII. Terra cuita policromada, 9 cm. La figureta és elegant i delicada: en el context de l’artesania ceràmica, aquest era el taller més refinat de Mallorca, amb clares influències italianes. Capella de Can Vivot, #10.

1 Taller del maestro de las Vírgenes Rubias. Virgen con el Niño en la Huida a Egipto [falta el asno]. [Manacor], segunda mitad del siglo XVIII. Barro cocido policromado, 9 cm. La figurita es elegante y delicada: en el contexto de la artesanía cerámica, éste era el taller más refinado de Mallorca, con claras influencias italianas. Capilla de Can Vivot, #10.

2 Taller mallorquí de José Fernández Segura el Santet. Ovella per a betlem. Palma, mitjan segle XIX. Terra cuita, 7,5 cm. Observeu el marcatge de pintura fosca al coll de l’animal, que és característic d’aquest taller: el del Mestre de les Verges Rosses, per exemple, el prefereix vermell. Capella de Can Vivot, #12.

2 Taller mallorquín de José Fernández Segura el Santet. Oveja para belén. Palma, mediados del siglo XIX. Barro cocido, 7,5 cm. Observad el marcaje de pintura oscura en el cuello del animal, que es característico de este taller: el del Maestro de las Vírgenes Rubias, por ejemplo, lo prefiere rojo. Capilla de Can Vivot, #12.

3 Taller del Piamont. Pastors músics. Torí (?), mitjan segle XIX. Terra cuita policromada, 7 cm; 4 cm.  Aquests pastorets van vestits i porten instruments musicals propis del seu moment, detall anacrònic digne d’agraïr pels etnògrafs. L’articulació de las figuretes és àgil, i denota certa qualitat de taller.  Capella de Can Vivot, #13; 14.

3 Taller del Piamonte. Pastores músicos. Turín (?), mediados del siglo XIX. Barro cocido policromado, 7 cm; 4 cm.  Estos pastorcitos visten y portan instrumentos musicales propios de su momento, detalle anacrónico que es digno de agradecer por los etnógrafos. La articulación de las figuritas es ágil, y denota cierta calidad de taller. Capilla de Can Vivot, #13; 14.

4 Taller de Múrcia. Pastoret orant. Múrcia, 1970. Terra cuita policromada, 8 x 14 cm. Podeu somriure, si vos pareix oportú, davant aquest simpàtic anacronisme d’una ermita al Betlem precristià… A més a més, el pastoret va vestit “de dia de festa”. Capella de Can Vivot, #15.

4 Taller de Murcia. Pastorcito orante. Murcia, mediados del siglo XX. Barro cocido policromado, 8 x 14 cm. Sonreid, si os parece oportuno, ante este simpático anacronismo de una ermita en el Belén precristiano… Además, el pastorcito va vestido “de día de fiesta”.  Capilla de Can Vivot, #15.

5 Taller mallorquí. Cova de Betlem amb naixement. Búger o Campanet, 1960. Fusta, terra cuita, cartó, caragoles, cotó, cromos, 18 x 28 cm. Bona mostra de la betlemística pagesa de consum local. Les figuretes són importades, de fabricació murciana. El bressol és del tipus de “l’ou fregit”, de forta tradició hispànica al segle XVIII. Capella de Can Vivot, #16.

5 Taller mallorquín. Cueva de Belén con nacimiento. Búger o Campanet, 1960. Madera, barro cocido, cartón, caracolas, algodón, cromos, 18 x 28 cm. Buena muestra de la belenística payesa de consumo local. Les figuritas son importadas, de fabricación murciana. La cuna es del tipo “huevo frito”, de mucha tradición hispánica en el siglo XVIII. Capilla de Can Vivot, #16.

6 Taller mallorquí de Joan Aguiló Forteza. El rei i la reina de la Xina es dirigeixen a Betlem. Palma, 1966. Terra cuita policromada, 10 cm. La idea de l’artesà, tan descabellada, té certa gràcia alhora que ens assabenta de la “llibertat d’expressió popular” amb referència a l’escenificació del misteri. Capella de Can Vivot, #17; 18.

6 Taller mallorquín de Joan Aguiló Forteza. El rey y la reina de China van a Belén. Palma, 1966. Barro cocido policromado, 10 cm. La idea del artesano, tan descabellada, tiene cierta gracia al tiempo que nos muestra la “libertad de expresión popular” en referencia a la escenificación del misterio. Capilla de Can Vivot, #17; 18.