Can Vivot
És una casa particular, transmesa per herència familiar des del segle XV fins avui. És un dels edificis singulars d’arquitectura civil més grans de Palma, Monument històrico-artístic (1973) i bé d’interès cultural [BIC] (1995). Els seus orígens es remunten al segle XIV, època de la qual encara es conserven elements arquitectònics a la façana del carrer de Can Savellà i als baixos de bona part de la casa. És el resultat d’una sèrie d’agregacions de cases adjacents al llarg del temps, i en el seu conjunt s’hi van dur a terme tres grans reformes:
1523
[/vc_column_text][vc_empty_space height=»5px»][vc_column_text]Realitzada després del saqueig de l’immoble durant la revolta de les germanies (1521-1523). En aquell moment, ja s’havien unit dues cases importants de la mateixa illa de cases: la Reconada d’en Berard i l’Alberg d’en Clapés. Ambdues havien estat heretades dels seus respectius propietaris per Margalida Barthomeu i Valentí, d’una de les famílies més riques de Mallorca, vídua en primeres núpcies del cavaller Pere de Berard i de Santjohan; i, en segones, del també cavaller Romeu Desclapés i Fuster. Pere i Margalida només tingueren un fill, que heretà la casa del pare; però morí infant i fou succeït per la seva mare. Així, en casar-se, Margalida i Romeu uniren les dues cases. Després, tots dos sobrevisqueren a la germania gairebé per miracle: ell refugiat a la Catedral, ella fugida disfressada d’home i amagada en algun poble de l’illa. Just acabada la revolta, Romeu morí de pesta i deixà hereus als seus fills barons. Eren dos nins petits que, al seu torn, moriren. Així, Margalida repetí la seva pròpia història: rebé la casa del marit com a hereva dels seus propis fills. Arribat el moment, la transmeté reformada al seu nét Gregori de Villalonga i Desclapés (†1597), fill de la seva única filla Aina Desclapés i Barthomeu (†1593). A partir de llavors, la casa passà a anomenar-se Can Villalonga Gran.
1700
En aquella data, Don Joan inicià una ambiciosa reforma. És l’anomenada Obra Nova, i és la reforma barroca de la casa que actualment està oberta al públic. La seva reforma té una història interessant: aquell mateix any, Felip V de Borbó fou proclamat rei d’Espanya, i immediatament esclatà la Guerra de Successió perquè l’arxiduc Carles reclamava el tron i conquerí Mallorca el 1706. Don Joan hagué d’interrompre bruscament les obres en ser detingut, empresonat a Barcelona i condemnat a mort per haver conspirat contra l’Arxiduc. Després d’una situació complicada, Don Joan aconseguí salvar la vida el 1714, tornà a Mallorca després de ser recuperada per Felip V, i fou nomenat marquès de Vivot l’any 1717 en agraïment pel seu suport a Felip V. Per aquest motiu, Can Sureda és coneguda oficialment com a Can Vivot. Morirà, ja molt gran, l’any 1752.
1680
Don Gregori de Villalonga i Desclapés realitzà algunes reformes, però fou la seva jove, l’esposa del seu fill Gregori de Villalonga i Dameto, qui deixà una empremta a la casa que perdura fins avui. Don Gregori fou un personatge molt conflictiu com a cap de bàndol en les sagnants lluites dels clans nobiliaris de Canamunt i Canavall (†1641). No tingué ocasió d’aportar noves reformes, però la seva vídua, com ja hem esmentat, Dona Maria Despuig i de Rocabertí, amplià la casa el 1676, quan comprà la casa veïna, de la família Armengol. A banda d’afegir propietats colindants, Dona Maria realitzà reformes i obres de millora al conjunt, renovant fins i tot el mobiliari perquè els seus successors rebessin la casa en les millors condicions. El seu record a la casa com a usufructuària enèrgica ha quedat plasmat a l’ala que ella anomenà Ca la Senyora. L’any 1663, Dona Maria casà la seva única filla Dona Magdalena de Villalonga i Despuig amb Don Joan-Miquel Sureda i de Santacília, de 34 anys, un dels tres fundadors de l’Escuadra corsària de Mallorca i segon terratinent de l’illa (†1699). Poc després del casament, la jove morí en el part del seu únic fill (1664). Aquest fou Don Joan Sureda i de Villalonga, que heretà la casa. Va créixer, es va educar i fou molt estimat per la seva àvia Dona Maria. A partir de llavors, l’edifici es digué Can Sureda i esdevingué el principal d’aquest llinatge Sureda, un dels que conformen l’alta noblesa de Mallorca: les Nou Cases (Nou Cases).
