19 Feb BIBLIOTECA VIVOT, LLIBRE DEL MES
Aquest mes de febrer iniciam una nova tasca de divulgació de Can Vivot centrada en els fons bibliogràfics de la seva biblioteca. Serà de publicació mensual, i es configura como a mostra de contingut variat. Així será perquè l’interès d’una biblioteca familiar radica, en gran part, en la seva evolució d’acord amb la successió de las generacions.
Este mes de febrero iniciamos una nueva tarea de divulgación de Can Vivot centrada en los fondos bibliográficos de su biblioteca. Será de publicación mensual, y se configura como muestra de contenido variado. Será así porque el interés de una biblioteca familiar radica, en gran parte, en su evolución de acuerdo con la sucesión de las generaciones.
LLIBRE DEL MES
Febrer 2026
Dante Alighieri, Le Terze Rime di Dante
Venezia: Aldo Manuzio, 1502.
Paper, relligat amb pergamí; 8º, 1, x 9,5 cm.
BV, Vitr., ant. 3964.
Encara que ho sembli, aquest exemplar no està mutilat: aquesta edició no du portada, llevat d’intitulació a la primera plana. El text fou expurgat per la Inquisició l’any 1636. En comparar les tatxadures amb qualsevol edició actual, ens podem assebentar del que es considerava censurable. Ara, si n’estau interessats, ho podeu fer còmodament contrastant-ho amb l’edició facsímil d’Olschki: Firenze, 2021. Com a text dantesc, aquest és considerat com a Vulgata Aldina per l’enorme influència que tingué al desenvolupament de la literatura en llengua italiana.
D’altra part, al nostre llibre hi consta que tingué successius propietaris: Francesc de Torrella, Don Joan-Baptista Despuig [fundador del convent de Santa Catalina de Sena], l’estudiant Joan Nicolau, Fr. Lluís de Vilafranca. Conté anotacions manuscrites marginals: per exemple La mytat de la vida nostra son 35 anys, en referència al text “El mezzo del camin di nostra uita” (Inferno, p. ii).
Aunque lo parezca, este ejemplar no está mutilado: esta edición no la lleva, aparte de la intitulación en la primera página. El texto fue expurgado per la Inquisición en 1636. Comparando las tachaduras con cualquier edición actual, podemos enterarnos de qué contenido se consideraba censurable. Ahora, si estáis interesados en ello, podéis hacerlo cómodamente contrastándolo con la edición facsímil de Olschki: Firenze, 2021.
Por otra parte, en nuestro libro consta que tuvo sucesivos propietarios: Francesc de Torrella, Don Joan-Baptista Despuig [fundador del convento de Santa Catalina de Sena], el estudiante Joan Nicolau, Fr. Lluís de Vilafranca. Contiene anotaciones manuscritas marginales: por ejemplo La mytat de la vida nostra son 35 anys, en referencia al texto “El mezzo del camin di nostra uita” (Inferno, p. ii).
P. de Montaner