
03 Jun LLIBRE DEL MES, Març 2026: Capítols e Suplicacions, MCCCLXXXII

Entre els llibres de la secció de manuscrits de la Biblioteca Vivot es troba aquest de gran interès per a l’estudi de les institucions medievals del Regne de Mallorca. Conté documentació de 1380-1381, 1387, i 1400-1401. En realitat, són tres còdexs relligats en un sengle volum:
a) Capítols de Pariatge, 1400-1401 [ff. 1-48]. Presentats a València pels procuradors del Gran i General Consell de Mallorca per a ser acordats pel rei Martí I d’Aragó. Conté abundants referències comparatives corresponents al Regne de Sicília, el Regne de València deixà Xexona, i el Principat de Catalunya deixà el port del Portús.
b) [Capítols de los Corts Generals de Montçó]. Lleida, 8 octubre 1380 [ff. 50-77]. Corresponen a suplicacions dels “ambaixadors” del Gran i General Consell de Mallorca concedides pel rei Pere IV d’Aragó. Un dels assumptes que més preocupaven era que “la pirateria de molts axí christians como moros e de diverses partides per lur mala cupiditat no tements senyoria duiunal ne temporal, a[m]b diuerses fustes de rems [i.e. barques] e altres armades discorrents cossejants” arriben a menaçar la Ciutat de Mallorca. Per això es demana que sigui obligatori l’ús de la cadena que tanca l’accès per mar a la cala de Portopí, on hi ha un port de la Ciutat. Resposta: “Plau al Senyor Rey” (ff. 51v, #xlviiij; 68-69). Sobre els esclaus: “Com los catius [o sigui esclaus moros] per lurs demèrits sien moltes vegades assotats e de altre manera castigats per lurs senyors”, es deriven casos de morts. Ara es demana que els oficials de la Cort no puguen castigar als propietaris: “No molestin los qui [h]auran batuts los sclaus [fins la mort]”. Conclusió: “Respon lo Senyor Rey que sta just [lo que] demanen” (ff. 52; 70, #lvij). Altre exemple: els jueus de Mallorca s’aprofiten dels privilegis dels regnícoles: “La aljama dels juheus de Mallorques e los singulars d’aquella se sien alegrats e s’alegren huy de les franqueses libertats priuilegis e bons usos del dit regne”. Els síndics del Regne demanen que s’els prohibesqui fer-ho. Resposta: “Plau al Senyor Rey (f. 60, #xviiij).
c) Capítols […] fets firmats e loats por lo senyor Rey En Pere ara regnant en les Corts Generals que celebrà en Catalunya, 1379-1380 [ff. 78-99]. Un ejemplo: “D’alcun temps ensà […] los moros de Barbaria entren ab lenys [i.e. embarcacions] armats en vostres mars […], e catiuen e s’en menen presos, e roben vostres gents”. Per tant, es suplica al rei que prengui les mesures pertinents per tal d’evitar-ho perquè: “Vos, Senyor, per deure de vostre reyal offici desats defender”. Resposta: “Plau al Senyor Rey, però que los armadors [que vagin contra els moros] ayen auer licencia sua e no d’altre” (f. 88v., #xxv).
Entre los libros de la sección de manuscritos de la Biblioteca Vivot se encuentra éste de gran interés para el estudio de las instituciones medievales del Reino de Mallorca. Contiene documentación de 1380-1381, 1387, y 1400-1401. En realidad, son tres códices encuadernados en un sólo volumen:
a) Capítols de Pariatge, 1400-1401 [ff. 1-49]. Presentados en Valencia por los procuradores del Gran i General Consell de Mallorca para ser acordados por el rey Martín I de Aragón. Contiene abundantes referencias comparativas al Reino de Sicilia, el Reino de Valencia “más allá de Jijona”, y el Principado de Cataluña “más allá del puerto del Portús”.
b) [Capítols de los Corts Generals de Montçó]. Lérida, 8 octubre 1380 [ff. 50-72]. Corresponden a suplicaciones de los “embajadores” del Gran i General Consell de Mallorca concedidas por el rey Pedro IV de Aragón. Uno de los asuntos que más preocupaban era “la piratería de muchos, tanto cristianos como moros y de diversos países por su mala codicia, no temiendo a señorío divino ni temporal, con diversas fustes de remos [i.e. barcas] y otras armadas que discurren corseando” y llegan a amenazar a la Ciutat de Mallorca. Por eso se pide que sea obligatorio el uso cotidiano de la cadena que cierra el ingreso por mar a la ensenada de Portopí, donde se encuentra un puerto de la ciudad. Respuesta: “Place al Señor Rey” (ff. 51v., #xlviiij; 68-69). Sobre esclavos moros, catius: “Como por sus deméritos son muchas veces azotados y de otras maneras castigados por sus señores”, se derivan casos de homicidio. Ahora se pide los oficiales reales no puedan castigar a esos propietarios de esclavos: “No molesten a quienes les hayan apaleados [hasta la muerte]”. Y, a eso: “Responde el Señor Rey que es justo lo que demandan” (ff. 52; 70, #lvij). Otro ejemplo: los judíos de Mallorca se aprovechan de los privilegios de los regnícolas: “La aljama de los judíos de Mallorques y sus particulares se han beneficiado, y hoy se benefician, de las franquicias, libertades, privilegios y buenos usos de dicho reino”. Los síndicos del Reino piden que se les prohíba hacerlo. Respuesta: “Place al Señor Rey” (f. 60, #xviiij).
c) Capítols […] fets firmats e loats por lo senyor Rey En Pere ara regnant en les Corts Generals que celebrà en Catalunya, 1379-1380 [ff. 78-99]. Un ejemplo: “De algún tiempo a esta parte […], los moros de Berbería entran con embarcaciones armadas en vuestros mares […], y cautivan y se llevan presos, y roban a vuestra gente”. Por tanto, se suplica al rey que tome las medidas pertinentes para evitarlo porque: “Vos, Señor, por deber de vuestro real oficio debéis defender”. Respuesta: “Place al Señor Rey, pero los armadores [que vayan contra los moros] tengan licencia suya, y no de otro” (f. 88v., #xxv).
P. de Montaner