06 Jun Sant Crist de Santa Eulàlia
BV, Est., 194
Francesc Muntaner i Moner, grav.
[Sant Crist de Santa Eulàlia].
[Palma: s.n.], 1754.
Paper, gravat; 50 x 21,5 cm (taca).
Cartel·la: Vera effigies miraculosissima figura Crucifixi St ae . Eulaliae Majoricense [etc.], amb les indulgències concedides a qui pregui delante esta Efigie.
Signat i datat: Francisco Muntaner Majoricae f t . 1754.
Amb motiu de la festa anual del Sant Crist de Santa Eulàlia, publicam aquest preciós gravat de la Biblioteca Vivot. De nissaga d’artistes, Francesc Muntaner i Moner (1743, Palma-1805, Madrid) és un dels principals gravadors espanyols del seu temps. Establert a Madrid, fou acadèmic supernumerari (1767) i de mèrit (1771) de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Treballà per a la Compañía para el grabado de los cuadros de los Reales Palacios, i il·lustrà obres de la Reial Acadèmia Espanyola.
De la boca del Sant Crist surten paraules miraculoses ordenant al capellà que es troba a la seva dreta que perdoni els pecats del personatge de l’esquerra. La composició rococó és plena de detalls simbòlics. Tres exemples: a la dreta de l’espectador s’hi veu una bossa penjada del retaule amb el número 30: és el preu en talents de la denúncia de Jesús cobrat pel traïdor Judes. Més amunt hi ha un gall i una esponja aferrada a una estaca: són el que cantà tres vegades quan Pere negà la seva amistat amb Jesús, i la que s’emprà per donar a beure vinagre a Jesús crucificat. Si cercau bé, hi trobareu altres símbols de la Passió.
Con motivo de la fiesta anual del Santo Cristo de Santa Eulàlia, publicamos este precioso grabado de la Biblioteca Vivot. De familia de artistas, Francesc Muntaner i Moner (1743, Palma-1805, Madrid) es uno de los principales grabadores españoles de su tiempo. Establecido en Madrid, fue académico supernumerario (1767) y de mérito (1771) de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Trabajó para la Compañía para el grabado de los cuadros de los Reales Palacios, e ilustró obras de la Real Academia Española.
De la boca del Santo Cristo surgen palabras milagrosas ordenando al capellán que se encuentra a su derecha que perdone los pecados del personaje de la izquierda. La composición rococó está cargada de detalles simbólicos. Tres ejemplos: a la derecha del espectador se ve una bolsa colgada del retablo y marcada con el número 30: es el precio en talentos de la denuncia de Jesús cobrado por el traidor Judas. Más arriba hay un gallo y una esponja cogida a una estaca: son el que cantó tres veces cuando Pedro negó su amistad con Jesús, y la que se usó para dar de beber vinagre a Jesús crucificado. Si buscáis bien, encontrareis otros símbolos de la Pasión.
P. de Montaner